Diumenge 4 tindrà lloc a la nostra
ciutat la celebració de la Carrera de la Dona, segona edició d'una festa
esportiva amb protagonisme totalment femení ja que la participació està oberta
sols a dones majors de 10 anys. Tot i que l'atletisme és un esport amb escassa
desigualtat de gènere, 1'6 homes per cada dona federada, existix una marcada
diferència entre la participació d'homes i dones en competicions esportives
reglades que la convocatòria d'esdeveniments d'aquest tipus pretén corregir.
Esta desigualtat revela l'existència de condicionants socials i personals que
afecten de forma distinta ambdós sexes, segons l'article de A. Salguero i P.
Martos de la Universitat de Granada “Desigualtat de gènere en competicions
populars de fons” publicat en Apunts, Educació Física i Esport (2011) del qual
s'utilitza informació en el present escrit.
La motivació cap a la pràctica
esportiva en la població femenina encara es veu influïda per la “persistència
de mites com que l'esport masculinitza, és perillós per a la salut o que les
dones no tenen capacitats”. A més segueix viva la creença que la competició és
cosa d'homes i que de la casa, la dona n'és l'ama. En aquest sentit, els
mitjans de comunicació i la publicitat no ajuden precisament a superar-la. Sols
cal mirar per la televisió la secció d'esports dels informatius i comprovar que
el perfil de l'esportista és la d'un home, futbolista, portuguès amb els
cabells engominats i que l'única dona que hi apareix, és la presentadora. Als
catàlegs i espots publicitaris amb motiu de les campanyes de venda de joguets,
les pàgines dedicades a jocs d'aventura i esports van dedicades als xics,
mentre que per a les xiques queden reservades les de color rosa, totes elles
amb activitats relacionades amb les tasques de la llar i la maternitat.
La carrera de fons és una activitat
accessible ja que per a la seua pràctica es necessita un material bàsic senzill
(les sabatilles), no precisa infraestructures específiques i es pot realitzar
de forma individual. Existeixen però, diferències biològiques entre sexes i el
tracte discriminatori que hem nomenat abans,
que fan que la dona no l'elegisca com a activitat física. Això sense
comptar les dificultats i el tracte sexista i despectiu que uns i altres troben
en l'elecció d'activitats físiques que es consideren típiques de l'altre
gènere.
Les principals raons que mouen a les
dones a competir en proves de fons, són el plaer per la pràctica esportiva,
considerar-ho una activitat saludable, divertida, el gust per la competició,
l'alta despesa energètica requerida i motius estètics. Però la disponibilitat
de temps lliure limita en les dones l'elecció d'aquelles que tenen caràcter
competitiu. La formació d'una família i l'arribada dels fills suposa per a la
dona, l'abandó de la pràctica atlètica (Sampedro; 2005), circumstància que no
té la mateixa repercussió en els homes. Això provoca que la presència de la
dona siga minoritària en les competicions atlètiques populars de fons: menys
del 10% en mitja marató i al voltant del 6% en la marató. La Volta a Peu a
Sueca de 2011 comptà amb 129 participants femenines en la prova absoluta, sols
un 15% del total.
Les Carreres de la Dona pretenen
afavorir i possibilitar la participació femenina en competicions atlètiques
minimitzant les conseqüències provocades pels condicionants biològics i socials
que s'han esmentat. Elles prefereixen competir en distàncies curtes i en proves
amb un clar component festiu o multitudinari, sense estrès ni ansietats.
Diumenge 4 de maig seran les protagonistes a Sueca, en una de 6 quilòmetres amb
ambient festiu, relaxat i multitudinari, com els agrada.
